Trajectòria

JOAN-MARIA GASULLA I SABATÉ

En el decurs d’aquesta senzilla crònica biogràfica, podrem constatar que el nostre personatge, ès una d’aquelles persones que han estat tocades per la vareta màgica de la vida en el seu factor sort; és a dir que s’ha pogut dedicar al que més li agrada: la música, i treure’n d’ella profit artístic, espiritual i material, fins al punt de poder-s’hi guanyar dignament el pa.

Gasulla va néixer a la Mediterrània, cosa que palesa el seu tarannà artístic, lluitador i treballador; així doncs, ens en anem a la comarca tarragonina del Baix Camp concretament a la seva capital, Reus, on l’any 1948 va esdevenir el natalici del Joan-Maria. Fill del Sr. Joan Gasulla, empleat de banca, persona reconeguda per la seva gran professionalitat, elegància i distingida bonhomia, i de la Sra. Pepita Sabaté, acreditada mestra del fil i l’agulla, és a dir modista, d’alta popularitat en el terreny on ella desenvolupava l’esmentada professió. Senyora amb tots els ets i uts i, igualment que el seu marit, reconeguda per una exquisida bondat.

Com podem constatar la seva progènie no estava especialment caracteritzada per la musicalitat en la besant interpretativa, si bé a casa seva s’hi solia escoltar habitualment música de tots els gèneres, especialment el classicisme operístic. Podem entendre, doncs, que el petit Joan-Maria era tothora embolcallat per la màgia suprema dels sons que regnaven en aquella llar.

La seva àvia materna, persona entusiasta de l’esmentat art -i dit sigui de pas molt propera al petit nét, qui a la vegada era la nina dels seus ulls, fet que es veia en escreix correspost per la complicitat i estimació àvia-net-. Fins al punt que davant la negació de la mare a satisfer el desig del fillet a comprar-li una guitarra -doncs argumentava que “aquell” era un instrument per tocar-hi música clàssica d’alt nivell i proposava comprar-li una bandúrria-, l’àvia intercedí i va decidir adquirir per al menut la tan desitjada guitarra. La bona senyora havia estat estalviant pesseta a pesseta la totalitat del cost de dit instrument. El somni ja era una realitat, i l’infant de manera autodidacta en un tres i no-res va començar a fer sonar coherentment aquell instrument tan estimat ja des de bon principi, pel qui més tard esdevindria el músic de qui avui estem parlant. Davant la irrefrenable fal·lera que el nen mostrava per la música, i especialment la guitarra, els seus pares decidiren inscriure’l al Conservatori de Tarragona, a l’edat dels dotze anys.

Ja tenim el principi del que seria una brillant trajectòria artística d’en Joan-Maria. La forja del músic era més que evident, per la qual cosa no es féu esperar la proposta de la “Tuna Pericial de Reus” per la seva incorporació. Una vegada integrat a l’esmentada formació musical, va sorgir-li l’oportunitat de formar part d’un grup estudiantil de música de l’època. Parlem de l’any 1963, quan proliferaven les tendències modernistes amb els ritmes i melodies generalment d’importació europea i nord-americana.

Aquesta primerenca formació anomenada “Gladden Group” estava integrada pels músics: Joan Lluís Monteverde, qui fou mentor d’en Joan-Maria, Antoni Zaragoza, Josep Zaragoza, Lluís Inglès i el propi Joan-Maria. Aquest grup musical actuava diàriament durant la temporada estiuenca en diferents sales de ball i localitats diverses de la contrada. Cal esmentar també l’enregistrament d’un disc al segell: “La Voz del Gallo”, companyia de Barcelona; “el nom ho diu tot”.

En el declivi del 1965, el nostre protagonista va decidir formar el seu propi grup per imprimir-li la seva essència musical i, sota el seu lideratge, començà una etapa nova i més adaptada, si era possible, al avantguardisme. Aquesta il·lusionant realitat professional anomenada “Los Álamos” que en el decurs del temps immediat passaria per diferents canvis de components, en un principi fou composta per diferents musics entre ells Enrique de Castro i, posteriorment, Josep-Maria Amorós. Durant l’octubre del 1966, es produïren canvis de components i de nom artístic, amb els músics Fracesc Martí i Lluís Inglès. El conjunt passà a anomenar-se: “Los Alces”.

Casualment, també fou un mes d’octubre del 1967 quan es produí el retrobament d’en Joan-Maria amb el seu antic company de “files”, Josep-Maria Amorós.

Juntament amb el recent arribat d’Anglaterra, Joan-Pau Piqué, decidiren després de coincidir amb els gustos i tendències musicals, posar en òrbita una nova formació anomenada aquest cop: “Juan Pablo y Los Álamos”. Dit sigui de pas que aquest conjunt arribà a cotes realment importants, si tenim en compte el que era el món musical d’aleshores. Així doncs, no foren poques les actuacions aconseguides.

Després de molt temps de treballar en llocs adients a l’estil d’aquella música, aparegué l’oportunitat d’actuar a RTVE. Dit i fet: en dues ocasions es produí la tan desitjada aparició a la petita pantalla. El grup, evidentment, va guanyar importantíssims enters de popularitat a partir d’aquesta difusió.

Un bon dia el cantant va escoltar els cants -valgui la redundància- de sirena d’un grup de Barcelona, el qual el va conquerir per a la seva formació. Tranquils… no passa res…! Quan el gat es mor es compra un altre gat, i el problema queda resolt. És a dir, que amb una senzilla trucada telefònica a un vell amic també cantat, es trobà el complement adient per a la continuïtat del grup.

Així doncs, aquella formació composta per per diversos músics, entre ells, Joan-Pau Piqué, Josep-Maria Amorós, Lluís Inglès, i evidentment el nostre Joan-Maria.

Després de molt de treball conjuntament, arribà l’hora del servei militar. Es produí l’evident i forçosa aturada, i cadascú va anar a parar al seu destí.

Una vegada exhaurida aquesta obligaciò, es produeix el retrobament amb el món musical, i en Joan-Maria s’adona que requereix una estabilitat pecuniària. Així doncs, se les enginya per una solidesa laboral sempre amb el recolzament de la música com a “modus vivendi”.

Aleshores entra a formar part del grup musical anomenat “Siros”. Aquesta formació defalleix l’any 1979; posteriorment entrà a formar part només per un curt període de temps del grup “Blue Star”. D’aquesta formació en Joan-Maria en fou integrant fins a finals del 1980.

Posteriorment, Gasulla creà el grup “Escorpio”. Aquesta fou l’última formació com a tal d’en Joan-Maria, integrada per Lluís Inglès Francesc Martí i Joan Ramón Durán entre d’altres. I així finalitza la seva trajectòria musical pel que fa a interpretar música acompanyat per diversos elements sempre d’alt nivell en quantitat d’escenaris.

Ara, definitivament, arribem a l’etapa que ens porta directament a en Johnny Shadow de la que passem a parlar-ne.

Esperem que us resulti interessant.

JOHNNY SHADOW

Som davant d’un cas significatiu de constància i superació professionalitzades, amb el tremp que han fet d’en Gasulla un genuí intèrpret del seu estil musical. Hauríem de deixar clares les fonts que han nodrit el nostre personatge. És evident la influència d’un molt emblemàtic grup anglès de música instrumental: si traduïm Johnny Shadow al català, constatem que el cognom artístic prové de l’esmentat grup sorgit a finals de la dècada dels anys 50. “Shadow”, tot i ser un cognom molt comercial, no reflecteix exactament l’estil musical d’en Gasulla, senzillament, perquè la traducció literal és “ombra”. La música del nostre personatge no tan sols no és ombrívola, sinó que esmerça diafanitat, llum, molta llum…! i puresa d’interpretació. En Joan-Maria s’embolcalla de sensibilitat i d’essència que promou el bon gust artístic; l’audició de la seva música és un afalac pels sentiments de qui vol gaudir l’alta qualitat sonora, sempre dins de l’estil que ens ocupa en aquest paràgraf.

La seva trajectòria interpretativa és un exponent de diferents i variades tendències, però majorment gairebé sempre amb el rerefons de l’estil “guitarrístic” i del so, que més amunt hem esmentat.

Arribem a la conclusió, després d’aquest breu comentari, que gosem recomanar l’escolta d’aquest reguitzell de treballs discogràfics realitzats a dia d’avui, i que prometen continuïtat pretèrita en format de nous àlbums, donat que “Shadow” hi treballa diàriament.

Palesar també l’encert de la discogràfica, en fixar-se en un producte amb tan bona projecció i qualitat a vessar. Així doncs, animem als autèntics afeccionats a la bona música -que dit sigui de pas són molts-, a gaudir de les excel·lències sonores que ens proposen tan significatius professionals de l’art musical.

Faríem arribar el nostre agraïment a tothom qui s’ha dignat a llegir aquesta breu crònica biogràfica, que aporta el seu granet de sorra al complicadíssim món de la música.

JMAB-2014

“El meu reconeixement i agraïment a Joan Lluís Monteverde, Antoni Zaragoza, Josep Zaragoza, i Lluís Inglès, per donar-me l’oportunitat d’entrar en el món del bell art de la música.

Un especial afecte fraternal al meu amic de sempre Francesc Martí Biosca, pel seu suport incondicional i col·laboració imprescindible en en l’inici d’aquesta nova etapa.

Des de fa ja uns anys, el meu treball es realitza conjuntament en els enregistraments amb Antonio Aldaz, gran músic i professional, i actualment també amb la col·laboració de grans musics com  Juan Brú i Ramón Domenech .

Agrair també la confiança que inicialment la discogràfica Nat Team Media i actualment la discogràfica   4 Rivers Sound han dipositat en mi, ja que sense el seu suport, la meva actual trajectòria no hauria estat possible”

                                                                                                                                                                                           Johnny Shadow